Tòtems inestables

Colors

L'àvia

Lonesome wolf

Roses en un prat

Voldria saber

The call

Gratx

Sola

Bildungsroman

Un matí qualsevol d’un dia qualsevol dins una setmana qualsevol d’un mes qualsevol et lleves i sents un pes a l’estómac del qual t’has de desempallegar de la manera que sigui. Ho proves amb un cafè amargant, però el moment màgic i esperat no arriba. Surts de casa per agafar el metro cap a la feina i et costa caminar fins a la parada, perquè el pes de l’estómac cada vegada es fa més feixuc i no et permet seguir el pas que portes cada dia a aquella mateixa hora. La distància entre el portal de casa teva i l’estació s’allarga; a cada passa veus la boca del metro més lluny, fins que t’atures, i després d’uns segons de meditació recules, puges a casa amb ascensor i tornes al llit d’on has sortit, tot plegat amb l’esperança que aquell pes que no té cap intenció de deixar-te acabi desapareixent amb uns minuts, potser hores, de descans que realment no necessites.

Amb el pijama de nou, com si tornés a ser de nit, et fiques al llit, però el pes a l’estómac et segueix, i després d’unes voltes i d’un temps inútil t’adones que l’únic que pots fer és parlar amb ell, amb aquell que està tancat en el teu ventre, per tal que t’expliqui què li passa i et digui el perquè de la seva visita, i així potser finalment el puguis convèncer de què surti. I mentre la conversa té lloc vas descobrint que el pes es va alleugerint, i que poc a poc desapareix, fins a tornar-se en un pessigolleig més aviat agradable i que et desperta unes ganes boges de sortir a fora i deixar-te escalfar per la llum del sol i pel soroll del carrer que porta hores despert...

Acousters va començar així, un matí qualsevol d’un dia qualsevol dins una setmana qualsevol d’un mes qualsevol. I tot i que ara és una mica més lleuger, el pes encara el tenim i ens fa seguir escrivint cançons i parlant amb nosaltres mateixos. Són converses lleugeres, senzilles, més o menys personals, però sempre necessàries. Cançons de matí, de por, d’enyorança, d’abans, d’ara, de demà, de tu, de mi, de tots nosaltres...