a Salvador Iborra. Certamen de poesia 2021

Forma part d'un fanzine dels finalistes del Certamen Salvador Iborra de Poesia 2021.

L’op. cit.:“Salvador-amanèixer!...” es va fer temps enrere, però ara considero que he trobat un nom adient dedicat personalment al poeta, en Salvador, una melodia tranquil·la amb una guitarra que s’alegra com una campaneta amb un aire exòtic, sencilla, en directe es crea un ressò gairebé continu de notes que queden preses.

Salvador - Amanèixer!del passat.

Salvador - Amanèixer!del passat. (a Salvador Iborra. Tant al Certamen de poesia 2021)

Forma part d'un Fanzine creat pels finalistes del Certament Salvador Iborra de Poesia 2021. Dirigit als familiars del poeta i coneguts, tant pels organitzadors.

L’op. cit.: “Gericault puja al rai...” es va fer durant el 13 d’octubre de 2021 després de l’estada a Vic dels finalistes, que va ser del dia 8 al 11 d’octubre. Dedicada al certamen: participants, finalistes, organitzadors, coordinadors, tant als familiars i coneguts del poeta que li don nom. El propi pintor puja al rai sentint en la pròpia pell la candeleta, sense viure els esclats però patint la llunyania dels afectes tant bons i passats.

Gericault puja al rai de color sèpia

Gericault Puja Al Rai De Color Sèpia

Forma part d'un Fanzine creat pels finalistes del Certament Salvador Iborra de Poesia 2021. Dirigit als familiars del poeta i coneguts, tant pels organitzadors.

L’op.cit.: “Trobada sentiment...” va dedicada als moments d’uns enamorats, que tenen una cosa en familiar, en sintonia. Una melodia curta, amb silencis a mode de relat curt. Podria dedicar-la a Jane Austen.

Trobada Sentimental

Blues: "Suara Miol-mixet oidà"...
                                                                  (gravació humil)
Una presència repentina d'un gat acaronat amb el xiscle de sorpresa i alegria motivat per l'actitud de rebre la gent a l'entrada del centre d'estudis, contabilitzant el temps...


[Poeme de la canço: Suara Miol-mixet oidà]

Miol-mixet feréstec 
a les adormides petges 
Oidà! Oidà! l'amic Re-meu
Oidà! la vida salvatge.

Esdevingudes que ens oure
Oidà! L'ovació del dia,
l'hora correcte, fosca d'hivern
maixant, maixant de les cites!

Savi dels racons muts,
reclús de les distàncies,
del siroll de ses carícies,
Oidà! Veure’t és un plany fidejussori.

Anyenc anyer! Anyenc anyer,
sols veure’t de tant en tant
és tota sorpresa tacat gatet
jutge company de l’aònia

Miol-mixet feréstec 
a les adormides petges 
Oidà! Oidà! l'amic Re-meu
Oidà! la vida salvatge, Ài regina!.

Suara Miol-mixet oidà (+Poeme en lletra)

Títol: Contarella de la família Jiang i faules de rocalla
Música: Estereo.

Es basa en una cançó; aquesta elaboració conté 3 parts. Originalment la 1a part és cantada per la família Jiang. I finalment, la part 2 i 3 trobades a partir de faules de rocalla, de moments i sentiments trobats a partir de la seva cultura. De cap manera copiada menys la primera part, després han estat sons derivats, esclar que tenen la sintonia de la música tradicional xinesa tant peculiar.

Aquesta canço va dedicada al treball: "Paralelismes i diacronies entre el xinès antic, mitjà i contemporàni, el jeroglífic egipci i el cuneiforme mesopotàmic". Un treball que vaig començar el 2019 i encara continua. En vessants d'història, i lingüística. Alhora, hi ha un poeme que no puc posar aquí per ara; "A la família Jiang", sobre aquesta recerca.

Espero que la disfruteu!, com jo ho faig sovint amb aquesta música. Sempre humilment tocada i grabada.

Contarella de la família Jiang i faules de rocalla

Quan vaig conèixer la diferència de situació dels noms dels xinesos, em vaig donar compte que bé ho hauríem de saber i conèixer ja, igual que sabem que un nom anglès no té un cognom i és el del marit, però a Regne Unit poden transformar el cognom insinuant una barreja dels dos de la parella. També sabem que els Islandesos fan servir el nom del pare, no pas el cognom, i la terminació "-son"(per fill) o "dottir" (per filles), i que avui dia això està canviant per documentar els arbres genealògics de forma més adient. Els xinesos, Posen el cognom al davant del nom. Tot i que ells mateixos ho europeïtzen situant-ho en l'ordre d'aquí, no tenen perquè fer-ho quan es presenten. Així doncs, sempre cal preguntar, i m'agradaria que aquestes coses s'expliquessin a classes de llengua. A més hauríem de fer un programa informàtic per qui desitges, pogués tenir els arbres. genealògics sense cost, de manera automàtica, doncs facilita recordar fets, història, i aventures succeïdes. 

Aquesta cançó em va fer recordar el nom d’una professora meva, i reflexionar sobre les situacions dels noms. Segur que ens perdem coses i formes correctes per citar a qualsevulla segons la seva cultura, antigament seria tota una senyal de respecte fer-ho bé o com plagui al receptor o l’emissor si s’insta i es desitja.
. 


Imatge: Tintin en el Tibet, però amb una cara que és un retrat de veritat d'un conegut.

Yu Xiaoting Is Xiaoting Yu

Es tracta d'un sentiment de que marxa algú a qui li tens en estima, i aquest viatge és voltar mig planeta terra. Aquests caràcters 方宇中: Fang Yuzhong, es converteix en un mantra, en un vers de poesia. I alhora, es transforma en unes notes musicals que van recordant els tres caràcters amb diferents sentits, i al final apareix el concepte en notes musicals: 中国 zhongguo, el seu lloc de retorn.

Una cançó breu, doncs tampoc vol fer pesada la tornada, ni dolguda la marxa. Senzillament acompanyar com un obsequi lleuger però, una mica  contundent a l'oient.

El protagonista d'aquesta música, és qui apareix retratat com a budista, en record de la seva escalada per l'Himalaya com a turísta i al seu habit lleuger i muntanyenc.

方宇中 (Fang Yuzhong)en el ben mig de l'Univers. Estada i retorn.

Del poeme: "El dret a manifestar-se, el dret a decidir", tal música.

Van néixer junts, música i poema, quan sonava la música va pensar-se el poema. 

La raó: Em qüestionava tota la felicitat que pot arribar a tenir-hi un però, tenint davant totes les dificultats governamentals. Per exemple entrant en matèria, perquè no es facilita l’estudi de qualsevulla llengua, tant és la que sigui, i no sols una estricte, i unes secundaries?. Trobant interessant les llengües properes, alhora penso en aquella il·lustració inacabada, el senyor James Murray, en Pompeu Fabra, en Joan Maragall, Joan Vinyoli, Joseph de Guignes, Charles Morton,... tants etcèteres hi siguin. Avui dia sigui en la educació i en el modus operandi dels governs una dificultat poder accedir a la cultura que desitges. AL fi i al cap, penso que la veritat seria una societat amb un flux que partís de les seves pròpies decisions, i la riquesa tant la creativitat i la ciència tant la documentació  fossin molt més amplies, del que avui dia es sostenen.

ps.: El poema no el puc publicar.

El dret a manifestar-se, el dret a decidir. (Cançó que m'inspira un poeme i un pensament)

Un escriptor mereixedor d'un Premi Nobel, presoner polític, narrador d'històries que documenten i expliquen un llarg periple de l'època colonial. Entenedor, sentimental i aventurer, explicava les seves històries a la presó per fer amena l’estada als seus companys.

Pramoedya Ananta Toer

Escultor. Escriptor de poemes+música. Conservació-Restauració esp. Pintura. 
Estudi i anàlisis sobre Diacronia i paral•lelismes del xinès antic, mitjà i contemporani, el jeroglífic egipci, i el cuneiforme mesopotàmic.

ps.: [Música humilment gravada. Sense gaires recursos (mòbil i programari d'edició gratuït]

El dret a manifestar-se, el dret a decidir. (Cançó que m'inspira un poeme i un pensament)

Arvit Llàtzer Landerginhe

Related tracks