Tu, personatge exemplar ple de flors 
cua d’ull dels que creuen en pors. 
Parlo amb tu, 
caníbal de la lletra i el pols 
que has deixat passar el temps amb esforç. 

Mira noi, 
en quin món 
has anat 
a posar els peus i el cor, 
el seny, 
pertanyent 
a tots aquells que mentien 
que seguies 
per tocar el cim 
que veus 
i no trobes, no. 

Ei, quant de temps has perdut decidint 
el camí que et tocava seguir. 
Crec que ara sí, 
has deixat el món planificat 
tal i com l’havies imaginat. 
Mira noi! 

Tu, desgraciat 
qué faràs 
amb tot aquest llarg passat 
que has perdut, 
si el teu Déu 
ha canviat de goma i careta, 
et renega, 
s’arrossega, 
sobre tu 
No existeixes, no!

01.Euler-Inexistent

Uhm... deixa’m sol, 
no vull perdó. 
Ara no vull assumir 
el que faci amb mi 
aquest món. 

Vull caminar sol, ferm, 
en un punt mort. 
Ara no vull intuir 
ni reprimir, 
sol amb mi... 

Aquí, tot sol, 
tragant rancor, 
ja no tornaré a insistir, 
tot queda escrit, 
tot en mi. 

Veus alienes han fugit, 
la foscor les ha engolit, 
el més pur odi ha aflorat, 
rosegant aquest forat. 

A punt de caure al pou, 
ara xafo terra moll, 
un cop a terra prou tou: 
rendir-me a aquest maleït món. 

No m’importa el destí, 
viure o morir, 
sóc aquí. 

No podreu parar el temps 
i no podreu callar al vent. 
No podreu parar l’engany 
i no podreu callar-me mai. 

No m’importa el destí, 
viure o morir, 
sóc aquí.

02.Euler-Deixa'm sol

Veig passar el temps 
ferro roent 
que suposa el meu gel 
tall de moviment. 

Veig com passa el temps 
pinsos i fems 
companys d’avorriment 
vull aire fresc, ja! 

Buit de pensament, de control 
privilegiat, dormo tou 
engarjolat, aïllat del món 
digue’m què he fet, digue’m qui sóc. 

Privilegiat, condemnat sóc, 
engarjolat, aïllat del món. 
Ninot de fira, de cartró 
digue’m què he fet, digue’m qui sóc. 

Mira’m, toca’m, juga i mata’m la fam 
Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final 
Mira’m, toca’m, juga moriré esclau 
Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final.

03.Euler-Terriblement avorrit

Somnis, droga del record 
Trampes, sense cap sentit 
Aigua, freda i rebel 
Mulla’t, no tinguis por. 

Què has perdut? 
Les ganes de demanar un futur, 
reflectir-te en el mirall 
Doncs aquí em tens, sé que fa mal, però has de creure, viure un cop més... 

Reptes, aus del destí 
Sospirs, parlen per tu 
Trenca, la teva cançó 
Mira’m, agafa’m la mà. 

Què has perdut? 
Les ganes de demanar un futur, 
reflectir-te en el mirall 
Doncs aquí em tens, sé que fa mal, però has de viure un cop més... 

Ara, al mirall! 
Doncs aquí em tens, sé que fa mal, però has de creure, viure, un cop més… 

Tornaràs a reflectir-te en el mirall. 
Doncs aquí em tens, sé que fa mal, però has de moure’t, creure, viure, un cop més...

Euler - Un cop més

Despertes suant, enmig de la nit, 
una última mentida, ja pots descansar. 

Carícies de l'aire, són quasi petons, 
sense cap missatge, obren la foscor. 

Quants consells has ignorat abans? sempre has volgut volar 
Pintes la boira de mil colors, sempre has volgut volar. 

Enorme enze als ulls del món 
Mil dies per setmana, tu 
Revius quan tot s'eclipsa, sí 
El vent i el diable els teus amics. 

Intenta provar-te que estan equivocats, 
desplega les ales, riu fins l’endemà. 

Puges al far on vas començar, t'envolta el so del mar 
Tanques els ulls i serres les dents, sempre has volgut volar. 

Adéu per sempre idiotes, sí 
Ara ja no pots perdre, mai 
Pots fer allò que vulguis, sí 
Ja pots buscar-te nous amics.

02.Euler - Sempre has volgut volar

Per peresa, soc compromís 
a pensar per mi no vull sortir. 
Per vergonya, m'he d'oferir 
crida tu per mi, no vull patir. 

Puc mirar les destrosses, el món s'enfonsa al nostre voltant, 
me'n adono i m'espanto, ara ja puc canviar de canal. 

Ja no volem suar, no és cap secret, volem el sofà 
i lamentar-nos d'allò que ens fan, mentre deixem la inèrcia actuar. 

Per caprici, digue'm amic 
si encara et resta alguna passió. 
Per nostàlgia, vull confessar 
que em queda ben poc de tot aquell foc. 

Puc mirar les destrosses, el món s'enfonsa al nostre voltant, 
me'n adono i m'espanto, ara ja puc canviar de canal.

Euler Reus