Una de las virtuts que millor ha caracteritzat a Pixie Dixie durant les seves dues dècades de longeva activitat musical ha estat el seu indubtable eclecticisme interpretatiu. No en va, des de el seu debut a mitjans dels anys noranta del segle passat i fins a l’actualitat, no sols han navegat per les aigües del jazz partint del sub-estil que adoptaren com a part de la seva nomenclatura, sinó que mai han deixat de flirtejar amb tota mena de gèneres, assolint resultats com a mínim sorprenents. Bona prova del seu gust i habilitat per transgredir fronteres sonores és la selecció que han preparat per aquest àlbum on conviuen peces provinents del Jazz, del Soul, del Beat, del Grounge, del Rhythm & Blues o del Reggae i que ells  han fet seves, canviant-les del tot de fisonomia desprès de passar-les pel seu singular turmix musical. 

Així, a ningú sorprendrà –a qui no els conegui si, és clar– que en aquest suggeridor Pixie Dixie & Friends s’escolten des d’un Nirvana d’aire Swing (“Lithium”) a The Beatles sonant Rock Steady (“Help!”), passant per l’Amy Winehouse en pla New Orleans (“Rehab”) o Bossa Nova (“Love Is a Losing Game”); a Stevie Wonder e l’estil Wes Montgomery (“I Wish”); a Michael Jackson arreglat com el Sinatra de l’època Nelson Riddle (“Billie Jean”); o a Bob Marley revisitat vocal e instrumentalment como si d’una baladeta del gran Chet Baker es tractés (“Redemption Song”). Sense oblidar, tampoc, a herois jazzistics seus de sempre como en Duke Ellington (“Don’t Get Around Much Anymore”) i Lee Morgan (“The Sidewinder”) que obren i tanquen aquesta entrega discogràfica, a més a més d’un darrer apropament als Quatre Fabulosos de Liverpool (“I Saw Her Standing Here”); tots tres, números típics dels seus vibrants directes. 

Perquè, com sempre en el seu cas, la clàssica sonoritat instrumental del combo s’ha vist enriquida amb unes quantes veus como les de Benji Felip, Gerard Farré i Andrea de Castro, de color variat i precioses, i reforçada amb els saxos efectius de l’Olaf Ferigni o el Víctor Alba i amb el piano lluminós del Max Villavecchia, que s’han afegit a aquesta festa com bons friends que són. A Pixie Dixie, com no, exemple etern de convivència generacional, brillen amb llum pròpia el gran saxofonista, flautista i violinista, Carles Juste “Beethoven”; el jove as de les sis cordes, Jordi Mestre; la sempre ben greixada secció rítmica pel contrabaix d’en Miquel Torà i pels tambors del Joan Andreu, qui també exercita la seva característica veu trencada; i, per fí, donant-li sentit a tot plegat, Wifred Terrades, l’imprescindible director, arranjador i trompeta d’aquesta superlativa formació Ponentina. ¡¡Ladies & Gentlemen, benvinguts a l’espectacle!!

Javier de Castro


REDEMPTION SONG

LOVE IS A LOSING

LITHIUM

Orgàsmic Quintent presents: 
“Soulògic” by Jordi Mestre

After learning about and looking further into 50’s and 60’s organ trio music, Jordi Mestre has adapted and composed a series of songs strongly influenced by bands from that era, but also with the intention of applying a personal twist to it. This album has been composed avoiding any complications or pretensions, other than to try and celebrate this kind of music: soul, jazz and blues from a very particular era, focused around Blue Note records; all from a fresh and original point of view. 

Orgàsmic Quintet are:
Pere Navarro: trumpet
Eva Fernandez: alto sax and vocals.
Llorenç Barceló: Hammond organ
Gerard Massip: drums.
Jordi Mestre: guitar

MESTRE BOGALOO

WE SHALL OVERCOME

BUNGALOW BLUES

Tema enregistrat en directe a la sala Evocador per la banda de Barcelona SWINGAPUR

THE GOD BLESS THE CHILD

CHEEK TO CHEEK

Cool - Food 4 Soul live

Playa Playa -  Food 4 Soul live

Jordi is a catalan musician from Lleida. He studied advanced studies in music school Taller de Musics of Barcelona. He works as a professional musician and also works as a teacher at various music schools. His specialty is jazz guitar, but also master different styles in black music. He also plays the "tres" and the banjo in latin and dixieland bands. 

jordimestre