Va nàixer perque calia. Ningú no ha sabut mai el dia. De nom Valéncia. La pàtria és presència i essència. I yo estic i estaré a on ella està. Soc tant sí vullc, com si no vullc, ¡que sí que vullc!, valencià. Lo que em passa és que tot vullc ser, pero la set m’encén massa en l’ofici de voler. Lo que tinc és la set en sec de sentir que sé d’a on vinc i que vullc anar a on crec. Lo que em mana és el propi dret a trobar la font humana per a tanta i tanta set. 
Lletra: Xavier Casp
Veu: Toni Artis
Edita: Promoció del Sénia al Segura, 1979

Va nàixer

Les cases dels nostres pobles tenien la clau al pany i el nostre poble, els hòmens, respectava cada clau per tal de fer propi i digne el cor de l'intimitat d’a on naixia, just i lliure, el veïnage del camp i, equitatiu i solemne, l’imperatiu del treball. Tot això... era quan érem un poble que es vol i es sap. Ara tanquem cada casa ab clau i pany i forrellat, pensant que no és prou encara per a dir: ma casa és meua. Ignorem quí és el veí o el coneixem en la gleva de la que tots som motiu en l'intenció incompleta, tot perque engolim les hores quedant a mijan requesta. ¡Quí poguera obrir les portes al poble que es sent i es pensa. Pero, ¿quí diu ya les roses, totes roses cada una?; ¿quí diu ya entre les històries la nostra que em prefigura?; ¿quí diu la terra i la llengua que hem heretat i m’ajusta?; ¿quí diu el ser, sense treua, resposta sense pregunta?; ¿quí diu que som pels que foren, si en l’arbre furten la fruita i estem contents quan nos donen un gust estrany a la ruta?; ¿quí diu la saba de sempre com a pròpia i robusta?; ¿quí diu els llímits del temple ànima 'endins' i absoluta? ¡Ai poble meu, obri’m tu, ¿per qué et sé tant com et vullc?
Lletra: Xavier Casp
Veu: Toni Artis
Edita: Promoció del Sénia al Segura, 1979

Josep Puchades

Popular tracks