Patos

1 de Maig dia de reivindicacions històriques dels treballadors i treballadores, on els màrtirs de Chicago donen unes dates on cinc obrers són condemnats a mort fraudulentament. Recordem que demanàven una cosa tan simple i tan normalitzada ara mateix com la jornada laboral de 8 hores.

Aquest dia ens atorgà un descans de la nostra jornada laboral per recordar d'on venim. Sent dia festiu enfilo amb l'equip cap al Turó de la Rovira amb l'esperança de sentir el clamor de la ciutat.

Turó de la Rovira, on va veure un dels primers assentaments humans de la zona, un petit poblat de Laietans que des d'aquell turó vigilaven les costes, les seues terres i escoltaven la remor del mar sota els seus peus. 

Turó de la Rovira, que va sostendre sobre seu un dels pocs llocs de defensa contra els bombardejos feixistes italians i alemanys. Els 4 canons escopien metall al cel per evitar que tonelades de bombes explotessin sobre les cases d'uns civils que només frisaven per poder sobreviure.

Turó de la Rovira, entrats en l'oblit, els cannons ospeden una gran allau de migració de la postgerra amb poblacions de barraques improvisades que s'apoderen del lloc. Fent d'aquelles parets militars cases per criar els seus fills.

Turó de la Rovira, el 1990 són erradicades aquestes vivendes pel "sanejament" de la Barcelona Olímpica, i l'espai cau en l'oblit fins que el 2006 comença un projecte internacional d'adequament de l'espai. No serà fins al 2011 que finalitzarà sent un lloc marcat d'història i en les guies fashion per turistes.

Sent aquest turó que ha viscut mirant l'evolució de la ciutat on em dirigeixo, enfilant amb l'equip a l'esquena, una bona companyia i el desig d'escoltar.

Un lloc carregat de records per la població de la ciutat, i un símbol de resistència. Passejant cap a dalt l'afluència de gent és notable, parelletes amb el gos, avis amb els nets, fumadors de "maiquets". El xivarri que generen és considerable, però de cop el sento..... el pajarito.

El trist company que tants de cops em va acompanyar... desallotjament de la Ub 2008, desallotjament de la plaça Catalunya amb els indignats, totes les vagues generals, un trist record que no saps si el sents; el fet de sortir al carrer pot ser un risc per la pròpia integritat física... és el so que sonava de fons mentre li reventaven l'ull a l'Ester Quintana, és el so del Gran Hermano que dirà on ets, perquè persones uniformades i amb el rostre ocult, vinguin a agredir-te impunement si no ets on hagueres de ser.








Sota el crit del "pajarito" sento crits llunyans, la manifestació? el meu estat d'ànim s'accelera, enfilo a tota pressa cap al cim del turó, vaig sortejant gent, gossos, avis, fins que perdo la meua companya entre la gent. Em crema el desig d'arribar a dalt per ser testimoni de la Barcelona que crida pel dret del treballador. En arribar busco un lloc suficientment alt i apartat de la multitud per muntar l'equip i ficar-me a escoltar.

El lloc elegit és entre dos cactus a sobre una roca pelada, munto la paradeta i em fico a escoltar....

La Barcelona viu sota meu, sirenes, gossos bordant, transit, el "pajarito", unes veus, uns clams. La pell s'em posa de gallina de pensar que estic escoltant la ràbia de Barcelona des d'aquell punt tan important... la màgia es trenca, uns cops de tambó, uns ritmes.. Que és?, un partit de futbol: l'Europa contra la Rapitenca, però, i el "pajarito"? Ell està vigilant una altra Barcelona, els crits dels obrers són engolits pels ritmes frenètics dels aficionats futbolistes.

M'emporto una gran decepció, Barcelona crida per l'1 de Maig o crida pel futbol? o per la birra a la terraseta? és així realment? o això és el que ens volen fer pensar. El pajarito continua voltant, i jo sé que la Barcelona dels meus peus està cridant, però igual que amb el so, hi ha unes freqüències que no ens la deixen sentir.


Turó De La Rovira, 1 De Maig

Prego de Camarles

Pont Amposta micro de contacte

llotja cantades de subhasta cançonela i recreació

Aigua dins d'un búnquer

Apicultor abelles i màquina de fum

Apicultor abelles interior

Apicultor centrifugadora

Caragola

karrnus