oh oh gaby

Aquí reposa el que un dia fué 
una ID en una base de datos
Buscaba corazones pero encontré
Ese perfil en la app de Tinder
Me pellizcaba no lo podía creer
Tan belleza en foto 4x4
Y exponiendo la triste realidad
Me imaginé como podria ser...

Una cerveza en el Gran café
En Sabana grande pasaríamos rato
Un tatuaje y después un café
Y una empanada al amanecer
Y una noche te querria robar
Un beso largo, dulce y cansado
De esos que duele luego el maxilar
Los labios, la lengua y el paladar... 

Oh oh Gaby te  brindaría  una polarcita
Oh oh Gaby hubiese odiado no saber bailar
Oh oh Gaby por ti hubiese hecho dieta
Oh oh Gaby no me importa la diferencia de edad.

Viajando, sin poderlo evitar
Entre Caracas, Barcelona y Belgrado
Trabajando burda, sin casi parar
Aún que no sepa de qué has trabajado

Y me haría viejo sin dejar de admirar
Tanta belleza tumbada a mi lado
Desafinado y sin dejar de cantar
No esta todo perdido, siempre queda molestar

Oh oh Gaby te  brindaría  una polarcita
Oh oh Gaby hubiese odiado no saber bailar
Oh oh Gaby por ti hubiese hecho dieta
Oh oh Gaby no me importa la diferencia de edad.

Oh Oh Gaby

Tan de bo fos tan petit
per capiguer dins d'aquests xips
dels que porta el teu telèfon,
per sentir lliscar els dits
sobre icones de colors 
que iluminen el teu cor

Tan de bo que capigues
a trossets dins d'un sobret
de té en pols dels que et prepares, 
i amb la llengua fer petons 
entre glops de molts sabors 
sense sucre, com t'agraden.

Tan de bo que fos paper
on escriure el teu nom 
quan treus calers de la caixa, 
i en un acte tan material,
quedar de tu ben marcat
com si fos un tatuatge.

Si pogués voldria ser, 
part de l'aire quan fa vent 
que se't enreda entre les canes,
i així sense tenir cos,
com un gas que es dissol, 
que t'envolta i que t'abraça.

Tan de bo que alguna nit 
passis fred estan al llit 
i et sentis necessitada, 
i el cel m'hagi convertit 
cent per cent fibra i cotó
i lila com una manta.

Tot això és el que vull 
que passi en algún moment 
ara que et tinc allunyada. 
Malgrat de que sóc conscient 
que les coses són con són.
I ja vindran temps millors.

Tan de bo

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Caballeros no hay razón,
que no hay razón caballeros
de que se le pongan peros
a nuestra revolución

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Quien piense seguir aquí
conspirando a todo tren
que recuerde por su bien
que el paredón sigue ahí

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Quien piense en algún mañana
mejor que lo piense bien
que aquí sabe cada quien
el que vive en su manzana

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Y para la gusanera
de una solitaria toalla
tendrá ya mucha metralla
para la conspiradera

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Aquí el que conspire tanto
por el bien de su bolsillo
que piense en el estribillo
de la canción que le canto

Al que asome la cabeza duro con él
Fidel, duro con él (Bis)

Duro con él!

La lletra es un poema de Jordi Bilbeny

Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb teies a les mans i una veu clara
i un càntic de dolçaines i d’espases.
I a cada pas que dem, una falguera
coronarà de verd la caminada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb ulls adelerats i amb les genives
enceses de desig i d’argelaga.
I cridarem tothom perquè enarbori
banderes i estendards i pedregades.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
i al fons de cada crit hi haurà granada
la llengua i la saviesa dels besavis.
Retornarem la porta a cada casa,
l’eixida i el jardí i també el coratge.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
per dir qui ens pren el nom i la paraula,
qui ens escarcella el gest a mans besades.
Qui ens assassina el goig amb mossegades
i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
com l’aigua que davalla les cascades
amb remoreig de corns i enuig de gralles.
Durem la llum dels cims, dels almogàvers,
la llum de les magnòlies i dels àlbers.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb salabror a la pell i marinada
al cor i al sexe ardent i a les espatlles.
I no ens aturarem ni en la ceguesa,
ni en el turment, ni en la desesperança.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
aquest abril, aquest setembre. Ara.
I a cada noia hi naixerà una pàtria
i un tros d’independència agosarada.
Nosaltres baixarem de les muntanyes.

Nosaltres Baixarem De Les Muntanyes (2018)

Profecía (2018)

Perduts com navegants, 
buscant de dia les estrelles.
Llençant molles al mar, 
entre gavines desafiants 

Cremant les nostres naus,
hissant la bandera negra.
Sempre  jugant amb foc,
esperant que ningu no prengui mal.

Sense saber que fer,
les coses no sempre
son com volem.
pero jo si se que tu ets   
qui il·lumina les zones 
més foques del meu cor 

O be al nord, o be al sud
on sigui que som
sempre et busco a tú.
No hi ha res, ni ningú,
només tu i jo
i el món quan estem junts.

O be al nord, o be al sud
on sigui que som
sempre et miro als ulls.
No hi ha res, ni ningú
que pugui aturar 
el que sento jo per tu.

No ens podiem imaginar
que la aventura duria.
Més llarga que un dia sense pa,
intensa, de dimensions mundials.

I ara tu estas allá
posant en ordre la teva vida.
Fent regim i caminant
mentre jo deixo el temps passar.

Sense saber que fer,
les coses no sempre
son com volem.
pero jo si se que tu ets   
qui il·lumina les zones 
més foques del meu cor

O be al nord, o be al sud
on sigui que som
sempre et busco a tú.
No hi ha res, ni ningú,
només tu i jo
i el món quan estem junts.

O be al nord, o be al sud
on sigui que som
sempre et miro als ulls.
No hi ha res, ni ningú
que pugui aturar 
el que sento jo per tu.

O be al nord, o be al sud
on sigui que son
sempre et cerco el teu cos.
No hi ha murs, ni prou mar
que pugui aturar 
els batecs del meu cor.

O be al nord o be al sud.
No hi ha murs ni prou mar,
no hi ha avions, no hi ha tancs,
que puguin aturar
que un dia estiguem junts.

projectemayhem

Popular tracks