Avançament del disc "PÍCNIC AL BÚNQUER" (La Casa Calba), que sortirà el setembre de 2016.

CANÇÓ INÚTIL

El dit petit del peu fa molta pena,
el dit petit del peu, crec que el perdrem,
evolutivament, les passarà "canutes",
ja cal que es calci, que vénen els galindons.
L’apèndix té un caràcter rupturista,
el còccix és la cua que es perdé,
es pot donar el cas de qui té tretze costelles,
o mou l’orella amb un múscul curiós. 

Totes les coses inútils d’aquest cos
són les imperfeccions que el fan d’estar per casa,
ara ja és possible moure l’esquelet,
com qui no pot parar de fer l’animal.
No pot parar de fer el cafre pel carrer.

Surt un queixal del seny per allà el darrere,
i un arrauxat dentista va i l’extreu,
allà on hi ha pèl, diu el refrany que hi ha alegria,
però segons sembla, no té cap altra missió.
M’encanten totes les coses inútils,
i encara més, si formen part de tu,
una carícia ens posa la pell de gallina,
i, amb molt d’afecte, em veus defectuós.

Totes les coses inútils d’aquest cos
són les imperfeccions que el fan més suportable,
ara ja és possible moure l’esquelet,
sabent que en qualsevol moment pot fallar.
I no s’hi pot fer res, tot cau pel propi pes.

Ningú no en surt il•lès.

CRÈDITS:

Enric Gómez_baix
Joan Pons_teclat
Oriol Roca_bateria
Roger Puig_veu principal, cors i guitarres espanyola, Del Oro, acústica i elèctrica

Música i lletra_Roger Puig
Producció musical_Joan Pons

Gravació i mescla_Joan Pons al Teatre de Ca l’Eril de Guissona.
Masterització_Yves Roussel

Il•lustració_T.H. Huxley (1863)

Cançó Inútil

2on avançament del disc "PÍCNIC AL BÚNQUER" (La Casa Calba), que sortirà el setembre de 2016.

EL DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol, golàs per l’"esquadra". Un dia qualsevol, una tarda als toros.
Un dia qualsevol, la puta d’oros, pinten bastos, vaig de copes, trec l’espasa.
Un dia qualsevol, dormim a les golfes. Un dia qualsevol, detecto un bosó.
Un dia qualsevol, queixalo el radiador, i les dents ens cauen però algunes floten.

Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, si em convides,
et trio el millor escuradents per a cada oliva.

Un dia qualsevol, em pica una ortiga. Un dia qualsevol, infinites bromes.
Un dia qualsevol, arrenco a córrer, i al tercer quilòmetre potser faig figa.
Un dia qualsevol, me’n vaig amb els maquis. Un dia qualsevol, mato el teu drac.
Un dia qualsevol, em trec l’esparadrap de la boca, però avui no cal que parli.

Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, et convido
a aquella petita bodega al costat del Molino. 

Uns dies qualssevol no fan gaire nosa, però el dia qualsevol, deixem de ser dos,
el dia qualsevol, disseco el teu gos, tu m’abrigues, jo t’abrigo, amb una soga.

Començo el dia ficant-me amb tu des que em llevo,
i acabes ficant-te en un llit on t’abraça algú altre,
el dia que hi hagi un disgust marxaré amb un Vespino,
que a mi encara em queda camí, qui s’apunta a anar al bingo?

Que vingui qui vulgui,
demà fem un pícnic al búnquer.

CRÈDITS:

Enric Gómez_baix
Roger Mas_cors del final
Oriol Roca_bateria
Nico Roig_guitarra elèctrica i cors del final
Artur Tort_orgue Philicorda
Roger Puig_veu principal, cors i guitarra acústica

Música i lletra_Roger Puig
Producció musical_Joan Pons

Gravació i mescla_Joan Pons al Teatre de Ca l’Eril de Guissona.
Masterització_Yves Roussel

Foto: Roger Puig (Waterloo, 2005)

roger puig