Puzzle Ancestral

Vides delirants

Buscava dins la mar
però no et vaig trobar.
Buscava pels camps
i em vaig equivocar.
I tu vas vindre com el vent
ara que ja no t'esperava.
Vas aparéixer com un raig de llum
a una muntanya emboirada.
Tu em vas fer que reverdís,
tu em vas traure el fruit,
tu em vas dir que fera el niu
per poder vore com rius.

// Quan et sent a prop
sóc la lluna i tu ets el sol
sóc l'ovella i tu ets el llop,
sóc la llenya del teu foc.
Quan et sent a prop
sóc la neu que es fon al sol,
l'aigua fresca d'una font
sóc la nit i tu el mussol. //

Vaig encetar un nou llibre d'aventures,
noves rutes que recorren l'horitzó,
i al meu calendari vaig assenyalar dies nous.
Tu em vas nugar pel bescoll,
suràvem sense cap esforç.
I el món girava poc a poc
per poder vore'ns als dos.

Quan et sent a prop...

Jo ja no sé com era, ni sé com sóc.
No sé si era tot bromera o era tot dolç.
Ja sé que has vingut per quedar-te molt temps
I que potser demà s'acabe tot el que hem somniat
i que la pluja seguirà regant els llirs i els cards
i que el castell seguirà vigilant la vall.
I si el destí em deixa seguiré escoltant-te.

Quan et sent a prop...

Jo ja no sé com era, ni se com sóc.
No sé si era tot bromera o era tot dolç.

Quan et sent a prop

Per fi ha arribat el dia,
són moltes hores les que he cavil·lat.
Triant allò què em posaria
per a un dia tan assenyalat.
Tinc hora a la perruqueria,
de dotories en tinc un cabàs.

La competència serà dura
i he destar molt ben preparada.
He dassajar, el crit de combat,
puc fer més mal, que una pedregada.

És una lluita aferrissada
entre amazones dedat avançada.
Una conversa enverinada
però sóc sàvia i tinc mala bava.

I si em pregunten per el nét i per la néta
jo responc que estan molt grans,
i contraataque preguntant-li per l'artrosi
de les cames i les mans.

És dimarts, dia del mercat,
malce a les set, baixe a comprar i dic:

GUAI!!!!!!!!! xica, GUAI!

MSancho