Abans de que deixes moure l’últim sospir del meu record,
Fes un esforç, queda’t.
Abans sé que ho faries, avui sols vull uns quants segons,
Fes-me el favor, espera’m.
Espera’m sentada en la pedra que qustodiava aquell bosc, 
I fes-me lloc, besa’m.
Com si demà acabés el món, com si els teus llavis foren un forn,
I dis-me boig, queda’t.
Com si tot fora un somni,
I el que somiavem abans fora un malson.
Com si no, hi havera odi,
I el que odiavem realment era estar sols.

Reses, i apareixes i m'estresses
i em cantes mirades presses en disfresses parles de que no em mereixes
Tenses mentre penses en el que penses , en buscar en el que 
et diferencies, en agfar-ho tot amb presses

Com si tot, fora lluna
i el que  era recordarte fora sol
com si ploou, sense gota alguna
i una ferida que no es cura però cou

Com si tot fora un somni,
I el que somiavem abans fora un malson.
Com si no, hi havera odi,
I el que odiavem realment era estar sols.

Xavi Wright