Lletra:
Catedrals broten entre les pedres
per aquells amb els ulls per mirar
Vine amb mi a buscar pols a l'era
i banyar-nos en un pou sagrat
De la mort i de la vida eterna, despullats

A la cua de l'ull un misiteri
disfressant-se de pura obvietat
Baixem al pla quan quan ens cobreix la boira
Pugem al cim quan el cel es fa clar
Si es fa de nit ens explicarem contes, com abans

Al cor de les flors i de les bèsties
Al cor de les viles dels humans
Darrera del bosc de les quimeres
hi ballen les fades com abans

Sé d'un lloc on les flors no es panseixen
no cau lluny, hi anirem caminant
de camí si ens entra caloreta
Sé d'un riu que ens podria netejar
Un estiu i trenta primaveres riu avall

Al cor de les flors i de les bèsties
Al cor de les viles dels humans
Darrera del bosc de les quimeres
Hi ballen les fades com abans

Darrera les pors les pors, rera les penes
la nit fa olor a pòlvora i Sant Joan
De la vella font per tants anys seca
farem rajar cava com abans
 
Cançó: Mirlo
Producció: Monodimpled
Portada: @m00nig0d

Catedrals

Crafting entangled relationships between the Divine and the Mundane.
https://www.instagram.com/monodimpled/